Europa s’ha erigit durant molt de temps com el baluard de la protecció de la democràcia, orgullosa de la cooperació entre els seus països sota un idealisme quasi Wilsonià. Després de la victòria de Trump el 2016 als Estats Units, la Unió Europea va experimentar una onada de preocupació pel seu “germà”. L’elecció d’un empresari dèspota i narcisista que qüestionava l’eficiència del sistema democràtic va donar lloc al ressorgiment de moviments d’extrema dreta arreu del continent. Això s’ha evidenciat a Espanya, Itàlia, França, Alemanya, Polònia, Àustria, i molts altres països, on aquests moviments han aconseguit arribar als nivells més alts de la política. Però, com és possible que hagin arribat tan lluny al continent més democràtic del món? La resposta radica en els joves.

L’extrema dreta i l’extremíssima dreta han arribat per quedar-se i volen tenir veu en la política europea

Les generacions més joves, des de la Generació X fins a la Z, destaquen per la seva desafecció política. Segons les darreres dades de l’Eurobaròmetre, només 3 de cada 10 joves d’entre 18 i 24 anys eren conscients de les eleccions europees. Aquesta desafecció és sorprenent, especialment tenint en compte que són les generacions més informades de la història. Han viscut sempre en democràcia i no tenen la mateixa consciència històrica basada en la por a la reaparició de dictadures feixistes. Segons l’enquesta Youth and Democracy (publicada per la Comissió Europea), un 64% dels joves afirmava que aniria a votar segur, però els resultats mostren que molts d’ells es van inclinar cap a l’extrema dreta.

Els resultats de les eleccions europees van ser clars: l’extrema dreta i l’extremíssima dreta han arribat per quedar-se i volen tenir veu en la política europea. El grup Patriotes per Europa, liderat per Jordan Bardella, i els Conservadors i Reformistes Europeus, liderats pel partit de Giorgia Meloni, van ser els que més van créixer. Aquesta erosió del Parlament Europeu reflecteix un canvi de paradigma polític que està conquerint la Unió Europea país a país. El seu èxit es basa en un discurs populista que atrau tant joves decebuts amb una classe política que perceben com antiquada, com classes treballadores seduïdes per solucions ràpides i senzilles a problemàtiques complexes com la immigració o l’economia.

La Unió Europea passarà de pares a fills, però són els fills qui estan impulsant l’extrema dreta arreu del continent. La por d’un nou capítol autoritari sobrevola l’ideal de germanor democràtica d’Europa. És imperatiu que els líders europeus trobin maneres de reconnectar amb les generacions joves perquè recuperin la fe en un sistema democràtic inclusiu i representatiu. No ens podem permetre deixar en mans del populisme la Unió. És l’hora de repensar una regeneració total. Només així podran combatre l’ascens de l’extrema dreta i assegurar un futur democràtic per a tots els europeus.