On era? Per què no hi havia llum? No em puc moure. Em sento atrapat al no-res. Sense un bri de llum que em deixi esbrinar on em trobo. Sento el meu cor com batega nerviós. Sempre he sigut de batec fort i constant. Al llit, quan dormo de costat, el soroll del cor em puja fins a l’orella i tinc la sensació que em sortirà disparat per l’orifici. Però deixa de centrar-te en el batec, encara no sé on soc. 

Vull tocar-me la cara, però no sóc capaç de notar-la. No tinc nas? Ni ulls? Ni boca? Que potser soc mort? No ho crec, ahir estava ben sa i feliç a la platja. Però, i si sí? No he pogut dir adeu a ningú. Ni a la mare, ni al pare, ni al tete, ni a l’àvia? Ni als amics? No he pogut avisar? I per què ningú m’ha avisat que moriria? On és aquell Déu de qui parlen? O l’univers? O les energies? Segur que no soc mort. Segur que és només un somni. 

Tanco els ulls que no em trobo per a poder entrar en una foscor encara més intensa. Els he tancat? No ho sé. Suposaré que sí i intentaré despertar-me. 

Veig borrosa la cara de la mare. Intento allargar el braç per tocar-la. Veig el meu braç que ho intenta, però no ho aconsegueix. Veig els meus dits que s’allarguen amb la intenció de poder notar la pell de la mare. Però no la noto. No soc capaç de notar res d’aquest no-res fosc i fred on em trobo. Què m’està passant? On sóc? 

En la llunyania sento la veu dolça i càlida de la mare. Em crida: Pol, soc aquí, desperta’t. Ho estic intentant, mare. No puc. La foscor que m’envolta també m’atrapa. No em deixa sortir, no em deixa anar. De cop i volta sento un calfred. El sento a l’esquena. Noto com baixa recorrent tota la columna. Cada vèrtebra. Cada mil·límetre de pell. 

Noto una mà que m’agafa amb força el cap. No el puc moure. Però noto la mà. És meva? No, no l’és. De la mare? Tampoc. De qui és doncs? Pare? Tete? Àvia? No, no eren allà. 

Aquell calfred que em va recórrer l’esquena de sobte el vaig notar al cap. Aquell calfred, portava agafat de la mà una sensació ben estranya. Una sensació desconeguda. Què era aquella frescor? D’on venia? Em vaig despertar. Era al llit. La mare al costat. El pare s’ho mirava des de la porta. Una cadira de rodes. Una ambulància. Un atac d’epilèpsia.