Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, desconfia de l’Estat, però manté l’esperança que el català esdevindrà llengua oficial a la UE

L’actual president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, ens explica com estan vivint el procés de l’oficialitat del català des de la societat civil. Plataforma per la Llengua és una ONG que promou l’ús del català i que s’ha erigit en la “veu social” de la defensa pel català en les institucions europees. 

Pregunta. Es pot viure plenament en català a Catalunya? 

Resposta. Difícilment. No m’atreveixo a dir que no, però és molt difícil poder viure plenament en català. És fruit de la situació de “minorització” que es viu actualment, tot i que el català no és una llengua minoritària, com contràriament se’ns ha volgut fer creure. Si ens situem a la Unió Europea hi ha vint-i-quatre llengües oficials, dotze de les quals tenen menys parlants que el català. No és un problema de mida, sinó de la situació sociopolítica actual. 

P. Quina necessitat hi ha de l’existència d’una ONG com Plataforma per la Llengua? 

R. Una mica com totes les ONG que s’ocupen de coses que no funcionen prou bé. Si els animals no estiguessin sistemàticament maltractats no existirien ONG contra el maltractament animal, si el català no visqués en perill, no existiríem nosaltres. La necessitat que hi ha és d’ajudar que aquesta situació de “minorització” del català desaparegui. El que volem a Plataforma per la Llengua és “autodissoldre’ns”. No perquè ens quedem sense socis sinó perquè ja no siguem necessaris, perquè els catalanoparlants tinguem garantits tots els drets lingüístics igual que els parlants de qualsevol altra llengua. 

P. El retrocés de l’ús social del català és un fet que cada vegada genera més preocupació, i sobretot, entre els més joves. Quina és la posició de Plataforma per la Llengua envers aquesta situació social?

R. Ens trobem en una situació paradoxal. És evident que les dades sobre l’ús social són alarmants, nosaltres ja fa uns anys que denunciem que estem en emergència lingüística. Que no vol dir que hàgim de desaparèixer, estem entre les cent llengües més parlades del món. Però cal prendre mesures perquè aquesta davallada en l’ús social reverteixi. I és paradoxal perquè, juntament amb les dades negatives, tenim més gent que mai a la història que sap parlar català. 

P. El fet de tenir més nombre de parlants que l’anglès a la Unió Europea i tenir la maquinària d’un Estat al darrere, pot afavorir el procés d’oficialitat? 

R. Hi ha dotze llengües oficials a la Unió, una d’elles és l’anglès, que en nombre de parlants queda per sota del català. És evident q a nivell global no ens podem comparar amb l’anglès, ni cal, ni ningú ho ha dit; el que diem és que sí ens podem comparar amb diverses llengües d’Europa que són oficials a la UE i que llurs parlants tenen tots els drets garantits i no pateixen per si un dia desapareixeran. Si fóssim una llengua amb 40.000 parlants molt probablement ja no ens estaríem plantejant ser una llengua oficial de la Unió Europea. Complim tots els requisits socials, lingüístics, culturals i legals. Des de pràcticament el moment en què Espanya es va unir a la Unió, la societat civil i Parlaments dels territoris de parla catalana ho han demanat amb insistència. Que quedi ben clar: la demanda  i la lluita ve de lluny, no ha començat aquestes darreres eleccions. 

P. El relator dels Afers de les Minories de Nacions Unides va considerar que la no acceptació del català com a llengua oficial de la UE era per motius ideològics. Creu que aquesta declaració pot haver ajudat per afavorir la causa?

R. Quin motiu dones per negar l’oficialitat del català? Que un Estat no pot tenir més d’una llengua oficial? Que la gent no sap parlar més d’una llengua? No existeix cap argument que no sigui ideològic. Hi ha casos que ho demostren: Irlanda i Malta tenen dues llengües oficials i els seus ciutadans parlen anglès tots, però maltès i gaèlic són oficials a la UE; i alhora, no hi ha cap impediment legal perquè el català no ho sigui també. 

P. Parlem ara del paper dels partits catalans. Com definiria la feina que estan fent els principals partits independentistes (Junts, ERC i la CUP) pel que fa a l’oficialitat del català?

R. Una cosa són els partits que en la mesura de les seves possibilitats estan treballant de valent, però qui ha de negociar-ho és l’Estat espanyol. Ens podem esperar de tot. Ara sí que els interessa, després de més de trenta anys de fer l’orni, ara és una prioritat. A qui correspon de veritat lluitar-ho i negociar-ho és a l’Estat. 

P. El PSOE i Sumar actuen per interès propi per aconseguir els vots de Junts i ERC per la investidura. Suposem que no hi ha pacte i anem a unes segones eleccions. Creu que l’oficialitat del català quedaria en una anècdota?

R. Soc molt desconfiat. El suport, no me’l crec. Espanya va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (CELRoM) i la va ratificar al màxim nivell, però no l’està complint. La coneguda llei del 25% atempta directament a la CELRoM. Si de debò es creuen l’oficialitat del català, han de fer molta feina interna que no s’està fent. Han de començar per deixar d’atacar el català a l’escola, assegurar que el sistema judicial i tots els funcionaris que treballen als territoris catalanoparlants han de saber català. Per això no cal que altres estats hi estiguin a favor. Si de debò volen millorar l’estatus del català, que facin això i deixin el supremacisme lingüístic castellà. I tot això entra perfectament en la línia de complir la CELRoM. Per tant, sí, si deixen de necessitar els vots dels partits independentistes, és molt probable que deixin de prioritzar el català a la UE.

P. La política escolta la societat?

R. Si ens sentim escoltats en termes de demanar reunió amb qui sigui i se’ns escolti, se’ns doni la reunió, això sí. I tenim també prou presència als mitjans. Sobre fer el que els demanem, no sempre, però si no ja no hi seríem, ja estaria tot arreglat. A principis de l’any passat, quan hi va haver la proposta de modificació de la Llei de Política Lingüística per canviar la vehicularitat del castellà a l’escola, vam ser nosaltres els únics que ens vam posicionar radicalment en contra i vam aportar motius de pes que van fer que la llei no es toqués i se’n fes una de nova. Una de les claus era no tocar la llei de política lingüística perquè consideràvem que estava raonablement bé. I si estava bé i la modificàvem obríem la porta a que els tribunals espanyols la retallessin i deixés d’estar raonablement bé. Hi ha hagut sentències que ens han acabat donant la raó: nosaltres dèiem que segons com es llegeixi la nova llei, combinada amb la LOMLOE, podria acabar volent dir que el Govern central podria acabar fixant el 50% de castellà a les escoles. 

P. La societat civil, en aquest cas Plataforma per la Llengua, és el motor real de la lluita?

R. No sé si l’únic motor, però està clar que som un motor molt rellevant. El nostre únic focus com a entitat és la llengua; per tant, fiscalitzem el que passa arreu sobre llengua. Som l’entitat més gran del món dedicada exclusivament a una llengua, tenim més de 26.000 socis. Coses que no pot fer un govern les hem fet nosaltres. Estratègies conjuntes, tasques de conscienciació. Som un motor molt important, però seria pretensiós pensar que la societat civil, sola, és qui ho mou tot. En aquesta lluita hi cal tothom: administracions, entitats socials i cadascú individualment.

P. Creieu que el català acabarà essent oficial a les institucions de la Unió Europea? 

R. Hem de pensar que sí perquè estem fent una feina ingent. Ara bé, no sabem com de lluny estem. El que tenim per segur és que mai no havíem estat tan a prop. Una de les coses de què podem estar orgullosos d’aquest procés és que hem aconseguit desmantellar les mentides del Govern espanyol: el Ministre Albares, fa cosa d’un any, va sortir al Congrés dels Diputats defensant que el president Zapatero, al voltant del 2004, havia demanat al Consell de la Unió Europea considerar el català com a llengua oficial, i nosaltres, amb la col·laboració d’un eurodiputat irlandès, vam demostrar que no era cert. El president Zapatero mai havia demanat això, no constava enlloc. Tenim la resposta per escrit del Consell de la Unió Europea. Aquestes petites conquestes posen llum a les seves mentides. En aquesta ocasió sembla que, com a mínim de paraula, estem actuant en el mateix sentit Govern espanyol, Govern català i nosaltres. Per tant, sí, esperem arribar a bon port.

Fotografia de portada de Jordi Borràs | Plataforma per la Llengua